dissabte, 28 de març del 2015
divendres, 27 de març del 2015
divendres, 20 de maig del 2011
Conversa amb Harrison Ford Jayalalithaa
Joan-Lluís Lluís
Els trens, quan em porten cap al nord, tendeixen a deprimir-me, no perquè el temps esdevingui més gris i feixuc sinó perquè el meu nord immediat és irremeiablement francès. Per això aquell dia trobo de bon averany que segui prop meu un home amb faccions asiàtiques. De l'Índia, penso, en un primer moment. I mentre apareixen els primers paisatges del Llenguadoc (a qui no han deixat ni llengua, ni Oc) em vénen al cap tot de tòpics reconfortants sobre la discreció proverbial d'aquesta part de la humanitat. Un viatge tranquil, penso. El meu veí, però, és xerraire i abans que hagi pogut fer veure que un menester urgent em crida a endinsar-me en el llibre que m'acompanya, ja m'ha explicat en un francès relativament correcte que torna a casa seva, a Lancaster, i, sobretot, que és originari de Sri Lanka. Immediatament intento fer memòria de les llengües que es parlen, allà. Tamil? Sí, però quines altres? No en recordo cap més i hauré d'esperar de trobar un accés a internet per verificar que s'hi parlen el singalès i un crioll del malai. El meu veí, quan li faig la pregunta, admet no estar gaire al corrent de les llengües del seu país d'origen. «Fa temps que n'heu marxat?», pregunto, amb prudència, tement de ficar-me on ningú no em crida... «Setze anys». «I la vostra llengua materna, doncs, és...» Veig, però, que sembla una mica molest i, de fet, usa l'imperfet per dir-me: «Abans, parlava tamil».
Sembla dubtar uns segons i tot d'una m'explica que un dia, un parell d'anys abans d'emigrar cap a Europa, un camió va xocar contra la seva motocicleta i que des de llavors ja no parla tamil, ni l'entén, ni el sap llegir... Sé que hi ha casos de traumes cerebrals que provoquen amnèsies provisionals de la llengua materna i una substitució momentània per una altra llengua. Fins i tot en vaig fer una crònica en aquesta mateixa pàgina, recordant la història d'un rus que, en despertar-se d'un xoc, només sabia parlar català, la llengua de la seva dida. Ignorava, però, que pogués durar tant i penso que potser el meu veí tendeix a l'exageració. «He perdut la meva família a causa d'això, no puc parlar amb ningú, ni sóc capaç de llegir les notícies en tamil a internet, sóc un estranger a casa meva, a la casa on vaig néixer...» I m'explica que va passar un temps en un hospital psiquiàtric de Colombo, però que no van poder curar-lo. «Sort que sabia una mica d'anglès i que aprenc bé les llengües estrangeres, però fixeu-vos que mai no he estat capaç d'aprendre de nou el tamil. No hi entenc res...» Jo, és clar, intento fer-li totes les preguntes que puc tot guardant el respecte degut a la seva vida privada i a aquesta tragèdia tan peculiar. I em respon amb afabilitat.
Per no semblar obsessionat pel seu cas, li pregunto a què es dedica, a Europa. El fet que treballi per a una empresa de begudes no és gaire important, però quan m'ofereix la seva targeta em quedo una mica astorat. Diu: «Harrison Ford Jayalalithaa. Human Resources», etcètera. M'explica que va néixer poc després que Steven Spielberg rodés Indiana Jones i el temple maleït, prop del seu poble. Durant el rodatge el seu pare havia estat el xofer de Harrison Ford, per la qual cosa li van posar el seu nom. «Ara, és clar, parlo la llengua de Harrison Ford, però he oblidat la llengua de Jayalalithaa», conclou. I jo, evitant de mirar-lo, em pregunto si sóc a davant d'un personatge novel·lesc, d'un mitòman o d'un àngel disfressat enviat per Nostre Senyor al cronista per tal de proveir-lo d'un nou tema per a la seva pàgina de Presència...
Joan-Lluís Lluís
Els trens, quan em porten cap al nord, tendeixen a deprimir-me, no perquè el temps esdevingui més gris i feixuc sinó perquè el meu nord immediat és irremeiablement francès. Per això aquell dia trobo de bon averany que segui prop meu un home amb faccions asiàtiques. De l'Índia, penso, en un primer moment. I mentre apareixen els primers paisatges del Llenguadoc (a qui no han deixat ni llengua, ni Oc) em vénen al cap tot de tòpics reconfortants sobre la discreció proverbial d'aquesta part de la humanitat. Un viatge tranquil, penso. El meu veí, però, és xerraire i abans que hagi pogut fer veure que un menester urgent em crida a endinsar-me en el llibre que m'acompanya, ja m'ha explicat en un francès relativament correcte que torna a casa seva, a Lancaster, i, sobretot, que és originari de Sri Lanka. Immediatament intento fer memòria de les llengües que es parlen, allà. Tamil? Sí, però quines altres? No en recordo cap més i hauré d'esperar de trobar un accés a internet per verificar que s'hi parlen el singalès i un crioll del malai. El meu veí, quan li faig la pregunta, admet no estar gaire al corrent de les llengües del seu país d'origen. «Fa temps que n'heu marxat?», pregunto, amb prudència, tement de ficar-me on ningú no em crida... «Setze anys». «I la vostra llengua materna, doncs, és...» Veig, però, que sembla una mica molest i, de fet, usa l'imperfet per dir-me: «Abans, parlava tamil».
Sembla dubtar uns segons i tot d'una m'explica que un dia, un parell d'anys abans d'emigrar cap a Europa, un camió va xocar contra la seva motocicleta i que des de llavors ja no parla tamil, ni l'entén, ni el sap llegir... Sé que hi ha casos de traumes cerebrals que provoquen amnèsies provisionals de la llengua materna i una substitució momentània per una altra llengua. Fins i tot en vaig fer una crònica en aquesta mateixa pàgina, recordant la història d'un rus que, en despertar-se d'un xoc, només sabia parlar català, la llengua de la seva dida. Ignorava, però, que pogués durar tant i penso que potser el meu veí tendeix a l'exageració. «He perdut la meva família a causa d'això, no puc parlar amb ningú, ni sóc capaç de llegir les notícies en tamil a internet, sóc un estranger a casa meva, a la casa on vaig néixer...» I m'explica que va passar un temps en un hospital psiquiàtric de Colombo, però que no van poder curar-lo. «Sort que sabia una mica d'anglès i que aprenc bé les llengües estrangeres, però fixeu-vos que mai no he estat capaç d'aprendre de nou el tamil. No hi entenc res...» Jo, és clar, intento fer-li totes les preguntes que puc tot guardant el respecte degut a la seva vida privada i a aquesta tragèdia tan peculiar. I em respon amb afabilitat.
Per no semblar obsessionat pel seu cas, li pregunto a què es dedica, a Europa. El fet que treballi per a una empresa de begudes no és gaire important, però quan m'ofereix la seva targeta em quedo una mica astorat. Diu: «Harrison Ford Jayalalithaa. Human Resources», etcètera. M'explica que va néixer poc després que Steven Spielberg rodés Indiana Jones i el temple maleït, prop del seu poble. Durant el rodatge el seu pare havia estat el xofer de Harrison Ford, per la qual cosa li van posar el seu nom. «Ara, és clar, parlo la llengua de Harrison Ford, però he oblidat la llengua de Jayalalithaa», conclou. I jo, evitant de mirar-lo, em pregunto si sóc a davant d'un personatge novel·lesc, d'un mitòman o d'un àngel disfressat enviat per Nostre Senyor al cronista per tal de proveir-lo d'un nou tema per a la seva pàgina de Presència...
dissabte, 7 de maig del 2011
Cucarella
annanotícies
Lo Rat Penat ofereix la pau lingüística en una conferència en la Universitat
levante emv Burgera
annanotícies
Lo Rat Penat ofereix la pau lingüística en una conferència en la Universitat
levante emv Burgera
dissabte, 16 d’abril del 2011
Què significa llegir?
GREGORIO LURI
| Actualitzada el 16/04/2011 00:00
Què significa comprendre un text escrit? Entre els estudis que intenten respondre aquesta pregunta, un dels que ha tingut més ressò en els últims temps és el titulat Reading for Understanding , que va ser promogut i subvencionat per l'americana RAND Corporation. Els investigadors que el van portar a terme, dirigits per Catherine Snow, de Harvard, figures rellevants de les universitats nord-americanes, van concloure que la lectura és un procés simultani d'extracció i construcció de significats que fa un lector sobre un text. Amb l'extracció de significats, el lector obté dades lingüístiques del text mitjançant la descodificació grafofonètica i accedeix al coneixement lèxic i al reconeixement sintàctic de les estructures que hi apareixen. Amb la construcció de significat, coordina les dades extretes fins que elabora una representació mental del text com un tot.
Tenim aquí un bon exemple de descripció d'una activitat cognitiva, que és un mal exemple del que significa una lectura comprensiva, perquè ignora totalment les dimensions de la lectura lenta. Els autors de l'estudi s'imaginen el text com una representació encriptada d'una sèrie de dades que el lector pot arribar a comprendre sempre que les pugui representar mentalment. Aquí no hi ha lloc per a l'emoció, el valor, el sentiment. I és lògic que no hi hagi res d'això perquè aquesta teoria té més present la intel·ligència artificial que la intel·ligència pràctica dels humans. Així podríem explicar potser les operacions d'un robot que sabés llegir, però a la lectura lenta el que hi ha en joc és el sentit del que és l'humanisme.
Quan llegim un text rellevant trobem que les seves paraules convoquen també els nostres estats d'ànim i ens sentim visitats, segons sigui el cas, per la decepció, l'entusiasme, l'orgull, etc. El text rellevant que és llegit sense presses és sempre un test projectiu del nostre valor humà. En llegir-lo, les paraules penetren dins nostre com l'àncora d'un vaixell arrencada des del fons del mar i, per poc que les rumiem, acaben llaurant el que semblava aferrat i així suren a la superfície de la consciència els nostres valors morals, intel·lectuals i estètics; la nostra memòria i les nostres expectatives; les nostres possibilitats més altes i les més baixes. El text posa a prova la nostra experiència sobre el món quan ens situa davant d'imatges que ens obliguen a guaitar la realitat des de perspectives inèdites. La bona literatura no és un passatemps que competeix amb les diferents ofertes d'entreteniment que hi ha al nostre abast. La bona literatura és creadora de temps perquè ens obre l'accés al tracte que altres persones han tingut amb el món i amb elles mateixes. D'aquesta manera, els altres es mostren en la seva irreductible singularitat, però com que la seva manera de mostrar-se ens és comprensible, res humà no ens és completament aliè.
Per poder comprendre l'altre ens cal ser objectius amb el text, no forçar-lo ni interpretar-lo capritxosament. Hem d'escoltar el que ens diu amb el màxim respecte, amb noblesa, perquè aquesta objectivitat que ens mostra l'altre tal com és, ens posa també de manifest la nostra proximitat i la nostra llunyania al seu món. Només l'objectivitat de la mirada a l'altre ens permet conquerir una mirada progressivament més objectiva sobre nosaltres mateixos. Quan llegim, convidem els protagonistes d'una obra a l'escenari de la nostra vida alhora que ens introduïm a la seva. En aquesta experiència que fa possible l'objectivitat lectora hi ha una profund exercici democràtic.
Quant llegim els grans llibres lentament, ens anem apropiant d'eines conceptuals que ens permeten donar nom al que sense la llum de la gran literatura restaria per sempre en la foscor indefinida del nostre interior. La literatura ens fa visibles a nosaltres mateixos i als altres.
La lectura és l'art d'aprendre a llegir. Aprendre a llegir és aprendre a llegir lentament i és la feina d'una vida, perquè aprendre a llegir és aprendre a llegir-nos.
GREGORIO LURI
| Actualitzada el 16/04/2011 00:00
Què significa comprendre un text escrit? Entre els estudis que intenten respondre aquesta pregunta, un dels que ha tingut més ressò en els últims temps és el titulat Reading for Understanding , que va ser promogut i subvencionat per l'americana RAND Corporation. Els investigadors que el van portar a terme, dirigits per Catherine Snow, de Harvard, figures rellevants de les universitats nord-americanes, van concloure que la lectura és un procés simultani d'extracció i construcció de significats que fa un lector sobre un text. Amb l'extracció de significats, el lector obté dades lingüístiques del text mitjançant la descodificació grafofonètica i accedeix al coneixement lèxic i al reconeixement sintàctic de les estructures que hi apareixen. Amb la construcció de significat, coordina les dades extretes fins que elabora una representació mental del text com un tot.
Tenim aquí un bon exemple de descripció d'una activitat cognitiva, que és un mal exemple del que significa una lectura comprensiva, perquè ignora totalment les dimensions de la lectura lenta. Els autors de l'estudi s'imaginen el text com una representació encriptada d'una sèrie de dades que el lector pot arribar a comprendre sempre que les pugui representar mentalment. Aquí no hi ha lloc per a l'emoció, el valor, el sentiment. I és lògic que no hi hagi res d'això perquè aquesta teoria té més present la intel·ligència artificial que la intel·ligència pràctica dels humans. Així podríem explicar potser les operacions d'un robot que sabés llegir, però a la lectura lenta el que hi ha en joc és el sentit del que és l'humanisme.
Quan llegim un text rellevant trobem que les seves paraules convoquen també els nostres estats d'ànim i ens sentim visitats, segons sigui el cas, per la decepció, l'entusiasme, l'orgull, etc. El text rellevant que és llegit sense presses és sempre un test projectiu del nostre valor humà. En llegir-lo, les paraules penetren dins nostre com l'àncora d'un vaixell arrencada des del fons del mar i, per poc que les rumiem, acaben llaurant el que semblava aferrat i així suren a la superfície de la consciència els nostres valors morals, intel·lectuals i estètics; la nostra memòria i les nostres expectatives; les nostres possibilitats més altes i les més baixes. El text posa a prova la nostra experiència sobre el món quan ens situa davant d'imatges que ens obliguen a guaitar la realitat des de perspectives inèdites. La bona literatura no és un passatemps que competeix amb les diferents ofertes d'entreteniment que hi ha al nostre abast. La bona literatura és creadora de temps perquè ens obre l'accés al tracte que altres persones han tingut amb el món i amb elles mateixes. D'aquesta manera, els altres es mostren en la seva irreductible singularitat, però com que la seva manera de mostrar-se ens és comprensible, res humà no ens és completament aliè.
Per poder comprendre l'altre ens cal ser objectius amb el text, no forçar-lo ni interpretar-lo capritxosament. Hem d'escoltar el que ens diu amb el màxim respecte, amb noblesa, perquè aquesta objectivitat que ens mostra l'altre tal com és, ens posa també de manifest la nostra proximitat i la nostra llunyania al seu món. Només l'objectivitat de la mirada a l'altre ens permet conquerir una mirada progressivament més objectiva sobre nosaltres mateixos. Quan llegim, convidem els protagonistes d'una obra a l'escenari de la nostra vida alhora que ens introduïm a la seva. En aquesta experiència que fa possible l'objectivitat lectora hi ha una profund exercici democràtic.
Quant llegim els grans llibres lentament, ens anem apropiant d'eines conceptuals que ens permeten donar nom al que sense la llum de la gran literatura restaria per sempre en la foscor indefinida del nostre interior. La literatura ens fa visibles a nosaltres mateixos i als altres.
La lectura és l'art d'aprendre a llegir. Aprendre a llegir és aprendre a llegir lentament i és la feina d'una vida, perquè aprendre a llegir és aprendre a llegir-nos.
dissabte, 27 de novembre del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)